LES TORTUGUES TAMBÉ VOLEN

Les condicions de vida al camp de refugiats de la pel·lícula "Las tortugas también vuelan" són bastant impactants i nul·les. Ens mostra el sofriment d'un poble, que viu en una situació de misèria absoluta, a conseqüència dels governs, un món que només se'ns fa proper quan veiem o sentim les notícies per la televisió, tot i que el sentim llunyà a nosaltres. La pel·lícula vol prendre'ns consciència del què està passant, de com són de destructives les guerres, de les conseqüències devastadores i les seqüeles que poden comportar.

Hi ha molta misèria i la injustícia que s'esta vivint en aquella part del món, denunciant les condicions de vida inhumanes i les situacions d'abandonament, considero que és un dels crims de guerra més indignes de tot el món i que en certs llocs encara continua.

Són infants que s'han hagut de convertir en adults i que lluiten aferrissadament per sobreviure i resistir amb unes condicions duríssimes, que intenten esbrinar quin serà el seu destí. Sobreviuen en una situació límit, amb un context de conflicte bèl·lic totalment. Viuen per recuperar i vendre mines antipersones, on alguns infants han quedat mutilats per l'explosió de les mines i altres han mort, i enmig d'una situació en la que viuen, ells, els infants tracten d'ajudar-se uns amb els altres, donant-se recolzament solidari.

Des del meu punt de vista, la disseminació d'un armament d'aquestes característiques, puc considerar que des de que es van inventar aquest tipus d'armament, Kurdistan ha estat i serà un dels països més afectats. Crec que portarà molt de temps retirar l'armament, on cada dia, a cada hora, a cada minut, hi haurà moltes persones que moriran o quedaran mutilades per culpa d'aquestes mines, i fins i tot, hi ha famílies al Kurdistan que posen el nom de Mina a les seves filles recent nascudes. Serà un gran trauma pels infants i per a les famílies que han sobreviscut i patit aquestes conseqüències.

A la pel·lícula també podrem veure unes imatges de la reacció de la nena protagonista que vol matar el seu fill. En un primer moment vaig pensar que seria terrible, la pobre nena va ser violada i a conseqüència d'això, es va quedar embarassada i va tenir al seu fill, on acabarà tenint problemes de visibilitat. La nena gairebé a tota la pel·lícula ignora al seu fill, no el vol, diu que és fill d'un bastard, que el vol abandonar, que no l'estima. La nena no pot dormir, sempre pensa en suïcidar-se, on hi ha forces escenes visuals de la pel·lícula on es veu que ella es tira d'un penya - segat. El germà d'aquesta nena li respon que ella no pot dormir perquè encara no ha après a estimar-se el seu fill, fins que arriba el dia, que la nena decideix abandonar-lo. Quan l'abandona,, el deixa lligat a un camp de mines, on la mare li diu adéu i plora, on veu que en el fons se l'estima de veritat, però uns infants troben al nen i el treuen d'allà i li porten a la seva mare altre vegada. La qüestió és que la nena torna a suïcidar al seu fill, on el llança a una bassa i el nen s'acaba ofegant, i en acabat, quan la mare veu que el nen s'ha enfonsat i no hi ha ningú que el pugui salvar, la nena es dirigeix al penya - segat i s'acaba suïcidant. Suposo que era el desig de la nena, perquè somiava que es llançava del penya - segat, però és molt fort acabar en aquesta situació.

Podríem reflexionar sobre les injustícies que la guerra comet amb persones innocents. Una misèria absoluta que domina aquesta zona de la Terra i que es mostra pessimista sobre el futur, ja que no sembla que hi hagi cap solució. Però al mateix temps, i després de la intervenció nord - americana, hi ha molts kurdistans que estaven al favor dels plans de George Bush, on els poderosos sols tenen la intenció de crear un futur millor per a ells, on exploten a gent per construir llocs meravellosos, on tot això s'hauria de denunciar, de que no existissin les guerres, de poder evitar la violència i les possibles seqüeles que romandran durant anys després del que hagi succeït.