VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La violència de gènere, concretament la que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que les han coaccionades durant anys i que han restat invisibles davant els nostres ulls. Per tant, per tal de ser capaços de reaccionar davant un fenomen social d'aquesta manera, primer hauríem de ser capaços d'identificar-lo i anomenar-lo. La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per deixar clar que aquesta forma de violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les dones. Històricament, la violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que, a hores d'ara ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a anomenar-se problema social, entès com aquell que el pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu. L'existència dels grups feministes han ajudat a assenyalar aquesta nova realitat i, juntament amb altres agents socials, com els mitjans de comunicació, associacions de defensa els drets humans, etc., han identificat aquest greu problema.

L'any 1993 la ONU va reconèixer els drets de les dones com a drets humans, i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. L'any 1995, a la Conferència de Beijing de la ONU, el fenomen de la violència de gènere es va consagrar internacionalment com un problema social. Per tant, els drets humans i la seva necessitat de garantir-los és l'única eina amb la que es compta per tal de lluitar contra la violència de gènere. Si no es queda definit que la violència contra les dones és un greu atemptat contra els drets humans no es pot mesurar ni el seu abast ni la seva incidència.

Tot i que la major part de les accions de violència de gènere no han estat considerades delicte fins ara, l'existència d'un ordre social democràtic ha propiciat que s'hagi començat a definir i mesurar la violència i que, alhora, s'hagi creat i modificat molta de la legislació. Les sancions amb què es castiga la violència contra les dones s'uneixen a les mesures que intentes protegir les dones i dissuadir els agressors. Així doncs, el fet que existeixi la legislació que protegeix les dones anima aquest col·lectiu a denunciar els episodis de violència davant la justícia. Però val a dir, com la legislació en aquest tema és encara molt recent, encara hi ha molts casos de maltractaments que no han arribat a mans de la justícia, i això és degut a la manca de costum de veure la violència de parella com un fet públic i susceptible de ser castigat i la dependència econòmica i afectiva de la víctima que fa molt difícil la seva denúncia.

L'acció de les diverses institucions europees han estat força important pel que fa a la presa de consciència i la implantació de mesures respecte a aquest tipus de violència, on s'han posat en marxa diversos plans, programes i legislació sobre prevenció i protecció cap a aquestes víctimes.

Els maltractaments no són sempre agressions físiques, ja que el seu objectiu no és causar una lesió immediata sinó sotmetre a la persona sobre la qual s'exerceixen. La violència domèstica es manifesta en forma d'agressions físiques, psíquiques o sexuals que causen un dany físic i psicològic i vulneren la llibertat de la dona. Les conseqüències de les agressions es barregen les unes amb les altres.

Els trastorns més freqüents derivats de la violència són: estrès posttraumàtic, la síndrome de la dona maltractada i la depressió.

Els efectes de la violència domèstica són devastadors, ja que les conseqüències directes sobre les víctimes i el seu entorn immediat són molt perjudicials i de llarga durada i els costos cap a la societat que s'ha de fer càrrec són molt alts, tant a nivell econòmic com a nivell psicològic, valorats en termes de patiment i dany emocional soferts per la víctima.

Els programes de lluita contra la violència de gènere s'han desenvolupat en poc temps gràcies als organismes supranacionals, que han actuat com a referent simbòlic per a la majoria dels països del món, els quals es veuen obligats a prendre mesures per netejar la seva imatge. Les associacions de dones s'han recolzat en aquest organismes per poder reivindicar les seves posicions, i els mitjans de comunicació també han contribuït de manera positiva en la pressió feta pels moviments feministes, convertint-se en plataforma de difusió i canalització dels seus missatges.

Per tant, es pot dir que la globalització de les nostres societat ha afavorit l'extensió i la generalització de la consciència sobre el problema de la violència contra les dones i la necessitat de combatre-la.

Una de les interpretacions que es pot extreure és que la violència contra les dones es veu marcada per l'acció i reacció del col·lectiu femení. És a dir, l'alliberament de la dona ha provat un auge de la violència motivada per una reacció desesperada del masclisme. Així doncs, caldria reforçar els drets de les dones i combatre de manera important les resistències que s'oposen al canvi, defugint del model d'organització social establert. La informació adient sobre maltractaments pot ser molt útil per ajudar a la conscienciació de tota la societat, i alhora, per oferir una guia per a les persones que hagin entrat en contacte amb situacions de violència domèstica. Tota la informació oferta amb rigor, cura i amb una funció educativa sensibilitza el públic a donar major suport a les víctimes i el consciència de les actituds i comportaments dels agressors.

Un rebuig social contundent contra la violència de gènera ha d'alerta i reforçar encara més els cossos policials i l'ajuda ciutadana. La pressió de l'entorn de l'agressor és eficaç en la lluita contra la violència exercida i remet les agressions.

El reconeixement per part de la classe política que existeix la violència de gènere és del tot necessari per implicar-se dins aquesta problemàtica, per tal de definir-la com a problema social i de prendre les mesures per a solucionar-la.

L'aplicació de nous instruments penals en matèria de violència de gènere, juntament amb la voluntat política d'afrontar amb seriositat aquesta problemàtica, són imprescindibles per promoure la igualtat jurídica entre homes i dones. Però, sobretot, la millor prevenció de totes les formes de violència de gènere és l'educació en la igualtat. La violència és una conducta apressa modificable. La socialització de nens i nenes contra aquesta problemàtica i la reeducació dels adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.