L'EPILÈPSIA, VISTA A TRAVÉS DE LA VIDA D'EMILY ROSE

Deu fer un parell o tres setmanes que varen fer una pel·lícula a la televisió que s'anomena "La verdadera història d'Emily Rose". Aquesta pel·lícula, a part de basar-se en fets reals hi podem trobar patologies com l'epilèpsia, l'esquizofrènia, ... on hi ha l'actuació d'uns pares desbordats que no saben què li passa a la seva filla com les tasques dels psiquiatres, neuròlegs, ... i fins i tot, els mossens practicant l'exorcisme.

Aquesta noia en realitat era una jove que es deia Anneliese Michel. Des del seu naixement, el 21de setembre de 1952, Emily Rose era una noia normal i educada religiosament des de ven petita. Però inesperadament, la seva vida va canviar, cap al 1968, quan tenia 16 anys, on va començar a sentir canvis, tremolava i ella mateixa se n'adonava que no tenia control sobre el seu propi cos.

Els seus pares la varen portar al neuròleg de la Clínica Psiquiàtrica de Wurzburg (Alemanya) on li varen diagnosticar epilèpsia. Degut als seus forts atacs epilèptics i a la gran depressió que tenia, varen posar en tractament a Emily Rose. Pocs després de començar els atacs epilèptics, també va començar a veure imatges diabòliques durant les seves pregàries diàries. L'any 1970, als seus 18 anys, on mentrestant els joves de la seva edat gaudien de la llibertat adolescent, ella estava turmentada amb la idea de que estava posseïda, sentia veus on aquestes la seguien a tot arreu i li deien que es cremaria viva a l'infern, on un dia ella va comentar tot això que li passava als metges i aquests eren incapaços d'ajudar-la, on ella mateixa va perdre les esperances de que la medicina la pogués ajudar a sortir-se'n de tot això. Quan va fer els 21 anys, els pares de l'Emily Rose, van visitar a diferents mossens sol·licitats que li practiquessin a la seva filla un exorcisme, on tots aquests varen rebutjar la petició dels pares de l'Emily i aconsellaven que la noia seguís un tractament mèdic. Els mossens varen explicar als pares que per aprovar un exorcisme, ja que tot i així era molt estricte, s'havien de donar tots els aspectes que això comportava, on els requisits eren que la pacient parlés idiomes que mai havia après, tenir poders sobrenaturals, etc. Un any després, el mossèn Ern Alt va sol·licitar permís per realitzar un exorcisme al bisbe de Wurzburg, on la petició va tornar a ser rebutjada. Els atacs epilèptics de l'Emily no disminuïen i la seva conducta es tornava cada vegada més erràtica, on insultava, colpejava i mossegava a altres membres de la seva família, no menjava ja que els dimonis que portava a dins li negaven, dormia al terra, menjava aranyes, mosques, carbó, i ja començava a beure's la seva pròpia orina. Se la sentia cridar per tota la casa mentre trencava o destrossava pintures de Jesús i/o rosaris. Vistos tots aquests actes, al final, els mossens van acceptar i li varen practicar l'exorcisme a l'Emily, on entre el setembre de 1975 i el juliol de 1976, li practicaven durant una o dos sessions d'exorcisme a la setmana, on els atacs epilèptics eren tant forts que a vegades la tenien que aguantar vàries persones i inclòs, a vegades, encadenar-la perquè no es mogués. Passat un temps, l'Emily va tornar a la vida amb un cert punt normal, va poder acabar els estudis i anava a l'església freqüentment. Però tot i així, els atacs epilèptics no varen parar, i llavors els atacs consistien en la paralització del seu cos i queia a terra inconscientment, on varen tornar a practicar-li exorcismes, on l'últim va ser el 30 de juny de 1976 quan tenia 24 anys, i en aquesta edat, l'Emily patia, a part de l'epilèpsia, de pneumònia, on va acabant morint. Després de que es coneguessin aquests esdeveniments, la pel·lícula "L'exorcista, de William Friedkin" es va estrenar als cinemes d'Alemanya, portant una onada d'histèria paranormal, on psiquiatres de tot Europa van reportar un increment d'idees obsessives als seus pacients.

Però ens hem de fer dues preguntes:

1. Què va provocar la mort de l'Emily Rose?

Tot veient les evidències del forense de l'Emily, aquesta va morir de gana, on també junt amb l'epilèpsia li havia influenciat l'esquizofrènia.

2. Qui era el responsable de la seva mort?

Responent a aquesta pregunta, tant els pares, com els mossens exorcistes, eren els responsables de la mort de l'Emily, per negligència i per ometre de donar els primers auxilis. Varen ser sentenciats a sis mesos de presó i a la llibertat condicional, on aquests sols la varen ajudar fent exorcismes i no per donar-li un tractament mèdic adequat que l'Emily necessitava.

Llavors una comissió de la Conferència Episcopal alemanya, després va declarar que l'Emily Rose no estava posseïda, on tot això va impedir als creients a continuar amb la lluita de l'Emily, ja que molts creien en la seva possessió que el cos de l'Emily no va trobar la pau ni després de la seva mort. El seu cadàver va ser exhumat onze anys després del seu enterrament, sols per confirmar si el cos s'havia descompost. Sembla mentida que s'hagi de tornar a buscar en el terreny de pau de la persona que ens abandona per poder donar una resposta.

Avui dia, en l'actualitat, la tomba de l'Anneliese Michel, roman com un lloc de peregrinatge per resar el rosari per totes aquelles persones que van creure que l'Emily Rose, va lluitar valentament contra el dimoni.