LA GLOBALITZACIÓ

Com és la societat on vivim?

Si bé una de les qualitats d'aquesta nova societat és el nou caràcter canviant, a l'hora d'assenyalar-ne les característiques cal actuar amb una certa prudència, perquè potser alguns aspectes que en  aquests moments són considerats bàsics, poden deixar de ser-ho en poc temps.

Hi ha unes tendències:

1. En aquesta nova societat ens ha tocat viure en un món global, producte del fenomen que s'ha anomenat globalització, en què les decisions estratègiques ultrapassen la voluntat dels estats.

2. La incertesa davant les perspectives que s'obren en el món del treball com l'escassetat com al nou marc de relacions laborals que exigeix un nou tipus de capacitació, s'espera un futur per al qual cal estar preparats per tal d'afrontar-lo.

3. La societat continua essent una societat desigual, on l'eix riquesa - pobresa es produeix tant a nivell internacional com a nivell local, el fenomen migratori es tradueix en l'avenç cap a una societat diversa, i tenir en compte que anirà desapareixent durant els anys.

Viure en un món global: la globalització

És el procés econòmic, polític, social, cultural i ecològic produït a nivell planetari, on cada vegada existeix una major interdependència entre els diferents llocs del món per molt allunyats que estiguin els uns amb els altres. Si bé la globalització és un procés econòmic, protagonitzat per les grans empreses multinacionals o la recerca de la inversió dels seus capitals en els llocs més rendibles per tal d'obtenir-ne el màxim benefici, cada vegada més des d'altres àmbits s'ha vist la possibilitat de reclamar i aprofitar les possibilitats que permet una ràpida i còmoda interconnexió entre les persones de tot el món.

El poder dels estats en el món globalitzat

Amb la globalització econòmica el món funciona més que mai com un sistema complex de relacions i dependències, on les decisions referents a activitats dominants, les més importants per al sistema són preses pel poder econòmic al marge de la voluntat política dels estats. Aquest fet qüestiona seriosament la capacitat dels governs per tal d'exercir les funcions que li són pròpies amb legitimitat i eficàcia.

Un futur per al qual cal estar preparats: un nou sistema de relacions en el món del treball

En el món global actual les empreses continuen buscant el màxim benefici. S'està produint un desplaçament de les activitats industrials intensives des dels països occidentals cap a països on la mà d'obra és més barata, i fins i tot a determinats llocs on no es garanteixen les condicions laborals mínimes.

Un altre aspecte de la globalització és la competitivitat. Per ésser competitiu cal rebaixar costos, cosa que es pot fer de dues maneres: invertir en tecnologia que alliberi mà d'obra o incidir sobre els costos socials. Dues conseqüències d'aquesta tendència són la pressió dels salaris baixos i la temporalitat de treball.
La feina, un bé escàs

Cal remarcar un altre problema, l'atur, degut al fet que la societat no pot oferir llocs de treball a totes les persones que volen treballar. A partir de la dècada dels anys 90 el percentatge d'atur als països occidentals s'enfilaven fins a arribar a xifres de dos dígits, i quan aquesta rebaixa es produeixi és a costa d'una pèrdua de qualitat i d'un augment de la precarietat laboral, on hi ha feina però aquesta és de poca qualitat.

Aquesta precarietat laboral es manifesta en l'existència de feines que no garanteixen la sortida de la pobresa o el manteniment d'un nivell de vida digne. Un fenomen cada vegada més palès és que fins i tot les persones preparades i qualificades, tant a nivell de formació com l'experiència laboral, tenen serioses dificultats per trobar o mantenir una feina que s'adeqüi a la seva qualificació i a la remuneració que caldria esperar-ne. Tot això planteja un nou repte que ha estat recollit per algunes formacions polítiques, propostes com la reducció o la flexibilització de la jornada laboral.

Una societat diversa

Una de les conseqüències de globalització ha estat el desplaçament de milions de persones des de les àrees més pobres del planeta cap a les zones més riques, on esperen trobar millors oportunitats. L'allau de tota aquesta població, disposada a ocupar els llocs de treball menys ben remunerats i amb unes condicions laborals més desfavorables, suposa un canvi en el que era la configuració de la societat uniforme tradicional. La nova societat esdevé diversa i complexa.

Els canvis en l'estructura familiar

- Hi ha un retard en la formació de parelles i del moment de tenir fills.

- Hi ha un increment de la relació en comú i del naixement de fills fora de la institució matrimonial.

- La reducció de la taxa de fecunditat a un o dos fills per parella.

- Un augment dels casos de desvinculació matrimonial.

- L'emancipació tardana dels fills.

- Les relacions més igualitàries entre els membres de la parella i entre aquests i els fills i paral·lelament pèrdua d'autoritat dels pares.

- Un augment del nombre de persones grans dependents, com a producte de l'augment de l'esperança de vida, d'una nova necessitat social, donat que aquestes persones necessiten de l'atenció i la cura d'altres persones.

- La disminució de protagonisme dels avis en la vida familiar.

- La legitimació social de nous tipus de parelles: homosexuals, de fet, etc.

A conseqüència de tots aquests canvis ha aparegut un conjunt de noves formes d'organització familiar:

- la família de fet o família agregada: que es dóna quan els membres de la parella viu junta sense estar casada.

- la família monoparental: és formada per un sol membre de la parella (home o dona) amb fills no emancipats.

- la família reconstituïda: es forma per la relació empresa amb una altra persona, per algun o tots dos conjugues, després d'una separació o divorci.

- la família homosexuals: a la qual poden arribat fills per l'intercanvi heterosexual, adopció, per reproducció assistida, etc.

- la llar unifamiliar: on persones adultes, sobretot gent gran viuen sols, on el cas de la gent gran, algunes vegades amb algú que les ajuda o fa companyia durant una part del dia.

La situació de la dona

En la base d'aquest canvi de relacions entre els membres de la parella cal esmentar la ruptura dels valors tradicionals, quan a l'autoritat de l'home i al paper de la dona com a mestressa de casa i dedicada a l'atenció dels fills i persones grans.

Dins l'àmbit d'educació, en la majoria dels països rics, el nombre de dones universitàries supera ja el d'homes on existeix un predomini de dones en determinats sectors de la producció amb una escassa qualificació i un nivell retributiu baix, les dones apareixen en un nombre menor que els homes en l'ocupació de càrrecs directrius, i en general en les feines amb una millor retribució econòmica i un més gran prestigi social,els salaris de les dones són inferiors als dels homes, la precarietat laboral de la dona també és superior, i els índexs d'atur és molt més alt en el cas de les dones que en els dels homes i els processos de reinserció laboral solen ser més complicats.