LA MEMÒRIA

La podem definir com un sistema complex de codificació, emmagatzematge i recuperació, d'esdeveniments, habilitats, fets, etc., quan ens permet de recordar informacions prèviament adquirides, a través dels sentits.

Intervenen processos a la memòria que són:

1. Els d'adquisició: la memòria opera amb altres processos psicològics, com la percepció, l'atenció o la motivació com a processos previs o d'adquisició d'informacions.

2. Els d'emmagatzematge: la informació cal que sigui retinguda i utilitzarem diferents sistemes d'emmagatzematge, que són:

- memòria sensorial (SIS - Sensory Information Storage): la captem al moment però si no la guardem la perdrem a curt termini.

- memòria a curt termini (STM - Short Term Memory): durant un temps determinat i si no la passem a llarg termini es perdrà.

- memòria a llarg termini (LTM - Large Term Memory): l'emmagatzemem i som capaços de recordar durant molts anys.

3. Els de recuperació: on fa referència a l'acció d'informacions emmagatzemades i aquest procés es pot fer de manera intencionada o involuntària, on hi ha dues maneres d'activar:

- el reconeixement: fa referència a la identificació d'un objecte o situació que ja s'havia percebut anteriorment. El reconeixement pot ser sensoriomotriu. Nosaltres la veiem i la vivim i és més fàcil de recordar.

- l'evocació: es refereix a la recuperació d'alguna cosa que no està present.

Com hem dit abans, hi ha tres sistemes o nivells d'emmagatzematge:

1. Memòria Sensorial (SIS): es capten els estímuls que entren i es mantenen durant un període de temps molt breu, perquè si el volem seleccionar o no per passar-lo després a nivells superiors. La codificació és igual a la del propi estímul.

2. Memòria operativa o a curt termini (STM): sistema capaç d'emmagatzemar informació de manera limitada i amb persistència temporal minsa (amb poca consistència). Part d'aquesta informació passarà a la memòria a llarg termini i l'altra es refusarà o s'oblidarà, i l'oblit es produirà per:

- l'esvaïment: és una qüestió temporal.

- el desplaçament: l'entrada de noves informacions desplaça aquelles que han estat filtrades i que no han  passat a un nivell superior.

- la interferència: quan l'entrada d'informació similars a la que tenim produeix una síntesi que desvirtua la informació original.

3. Memòria a llarg termini (LTM): en aquest nivell la capacitat i la persistència és virtualment il·limitada. queden enregistrats tot un seguit d'imatges, records o evocacions que ja s'havien oblidat però que es poden activar intencionadament.

Hi ha factors que incideixen el rendiment de la memòria, com:

- l'estat general: tant físic com mental, ha d'estar en condicions per demanar bons resultats a la nostra memòria.

- el significat de la informació i el sentit que té per nosaltres ens dóna possibilitat d'establir connexions entre el nou contingut i el que ja coneixíem.

- la utilització d'imatges mentals.

I per acabar, hi ha tècniques per millorar el rendiment de la memòria, que constitueixen la memòria artificial com:

- tècniques que reforcen la traça, per exemple el número de telèfon.

- tècniques que reforcen la codificació d'actituds, com per exemple, estudiar un examen.

- tècniques associades que permeten d'establir connexions entre diferents empremtes mnemòniques (reforçar memòria), de caràcter fonètic, visual, semàntic, etc., com per exemple construir una història amb un llistat de paraules.

- tècniques que generen estructures de recuperació de la informació, com per exemple, el mateix que l'anterior però recordant la informació.