LA POR

Tots podem parlar de por, però com podem definir realment la por?

La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Pot sorgir per qüestions adaptatives, on la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.

Existeixen molts graus de la por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fòbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple en Michael Moore.

Una certa por, sempre que no es produeixi un mal físic o psíquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensació es basen moltes atraccions de fira, pel·lícules de terror, llibres i esports de risc.

Des del punt de vista biològic, la por és un esquema adaptatiu i constitueix un mecanisme de supervivència i de defensa, sorgit per permetre a l'individu respondre davant de situacions adverses amb rapidesa i eficàcia. En aquest sentit és normal i beneficiós per l'individu i per la seva espècie.

Des del punt de vista neurològic, és una forma comú d'organització del cervell primari dels éssers vius, i essencialment consisteix en l'activació de l'amígdala situada en el lòbul temporal.

Des del punt de vista psicològic, és un estat afectiu, emocional, necessari per a la correcta adaptació de l'organisme al medi i que provoca angoixa a la persona.

Des del punt de vista social i cultural, la port pot formar part del caràcter la de la persona o de la organització social. Es pot per tant aprendre a témer objectes i/o contextos, i també es pot aprendre a no témer-los, on es relaciona de manera complexa amb altres sentiments (por a la por, por a l'amor, por a la mort, por al ridícul, etc) i guarda una estreta relació amb els diferents elements de la cultura. Per alguns de nosaltres, la por a l'ésser humà, no guarda cap relació fisiològica (com reacció d'alerta), sinó que serà un producte de la consciència que s'expandeix en el nostre nivell de desconeixement.

Els causants de la por poden ser:

- Situacions noves i imprevistes.

- Possible pèrdua d'una cosa o ésser estimat.

- Criatures amenaçants, monstres, criminals.

- Determinats animals.

- Situacions associades a un trauma viscut anteriorment.

- Dolor i mort.

- Altres persones desconegudes.

- Rebuig, menyspreu dels altres.

La por a vegades fa referència a coses inexistents, no ja a allò que pot esdevenir un perill, coses o accions que són perilloses en potència, mes a llegendes, coses que només existeixen dins la ment, i que pertanyen a la consciència col·lectiva, car es transmeten de persona a persona per llegendes i contarelles. És el que se solia denominar dins el folklore popular dels països catalans la por. Així es deia, per exemple, que a tal casa hi sortia por, fent referència a fantasmes, o coses semblants. La por era l'extrem contrari dels elements fantasmagòrics benèfics: fades, bruixes, etc.

Segons la medicina xinesa tradicional considera que la por és deguda a un simple desordre fisiològic dels ronyons, causat, en general, per l'absorció excessiva de líquids o de productes "massa Yin", com ara el sucre refinat, medicaments o drogues.

La por afecta al cos, que pateix un augment de l'adrenalina que modifica la seva conducta habitual (per exemple pot disparar l'agressivitat com a mecanisme de defensa). Els ulls s'obren i les pupil·les es dilaten per estar més atents al possible perill mentre que el rostre mostra signes de patiment o concentració. Augmenta el ritme cardíac i els músculs reben més oxigen per si han de moure's de pressa (la fugida és la reacció instintiva davant l'amenaça).

Però també a través del cinema de terror, que és un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador. Els temes principals es poden agrupar en quatre grans blocs:

- els morts que no han mort.

- els monstres i criatures fantàstiques.

- els éssers humans pertorbats o modificats.

- els tirans o persones que excedeixen els seus límits.

El cinema de terror sovint juga amb els efectes especials, la creació d'atmosferes inquietants i la música per provocar ensurts o nerviosisme en el públic. El terror pot ser causat pel que es veu a la pantalla (escenes d'assassinats, persecucions, criatures malèfiques) o pel que se suggereix (imaginacions dels protagonistes, qüestionament de la realitat, falses expectatives...).

Les primeres cintes tenien una atmosfera basada en la novel·la gòtica i els relats literaris del Romanticisme. Després es van especialitzar en la filmació de criatures monstruoses, formant sovint sagues on intervenia el misteri i l'acció. El terror ha anat passant a l'àmbit privat, de manera que el que causa més por és justament l'aparença de normalitat de determinades situacions, que mostren a l'espectador que allò que veu a la pantalla podria ser real.

Una de les pel·lícules de por podríem citar "Carnival of Souls", també coneguda com "El carnaval de les ànimes", estrenada al 1962, dirigida i produïda pel també actor Herk Harvey, amb un pressupost estimat de 33 mil dòlars americans. La pel·lícula va obtenir l'atenció del públic quan es va estrenar orginialment. Acompanyada per una música d'orgue interpretada per Gene Moore, "Carnival of Souls" recrea una atmòsfera especial, diferent a la generada per efectes especials, per embolicar al públic en un ambient de terror. La pel·lícula manté un bon nombre de seguidors del gènere, pel que és ocasional que es projecti en festivals de Halloween, així com en canals de televisió durant aquelles mateixes dates (pels voltants del 31 d'octubre). Pel·lícula interpretada per Candace Hilligoss, Frances Feist, Sidney Berger i Art Ellison, on es basa en un curt - metratge de Lucille Fletcher, el mateix curtmetratge va ser adaptar televisivament en la sèrie de gran èxit The Twilight Zone, aquí La dimensió desconeguda, amb el nom homònim de "The Hitch - Hicker" o dit d'una altra manera "L'autoestopista", resulta més fidel a l'original, on en un capítol la dona viatja amb cotxe i és turmentada per un autoestopista que apareix increïblement al llarg del camí.