Com podem permetre que aquest tipus de coses, fets o circumstàncies passin al nostre món? Tenim un món espectacular i nosaltres, els humans, l’estem destruint.
Tot i que el vídeo ha estat molt escandalós, hem pogut veure una petita realitat de la Xina. Les habitacions de la mort, ens han fet viatjar internament, a les emocions dels éssers humans, ja que sols ho hem pogut veure al documental, però realment, seriem capaços de veure-ho en directe?
És indignant que pugin fer això amb bebès i infants, que no poden defensar-se. Les persones, i ara em refereixo a les dones, estem idealitzades per portar petites persones al món. Com som capaces de deixar-los abandonats, i com són capaços els treballadors i treballadores dels orfenats de tractar-los així?
Sabem que el món està molt desestructurat, que en certes regions del món tot és luxe, i altres una immensa pobresa, però el que no hem de fer, és tractar-nos d’aquesta manera.
Potser el problema és que a Xina a cada segon i mig neix una nova vida, però també són moltíssim els bebès que són abandonats o morts abans de néixer, ja que és una llei imposada del govern.
Tornant a la pregunta d’abans de perquè som capaces d’abandonar-les, podríem suposar de què són mares solteres i es troben soles al món i sense cap possibilitat d’alimentar i fer créixer als seus fills, però tot i així, podríem suposar que les mares cuidarien millor als seus fills/es abans dels orfenats, ja que com hem pogut veure, els bebès estan mal atesos, on no se’ls cobreix cap necessitat i on poden acabar morint a causa d’aquesta situació.
Puc entendre diferents qüestions i respostes al tema de les “habitacions de la mort” però el que no entendré és com aquestes treballadores poden tenir els cors tant petits i buits d’afecte.
En breus paraules, és horrible!
Cal que els psicòlegs i les psicòlogues tinguem un referent ètic i moral que ens sustenti, més enllà de tècniques i teories.
ResponEliminaUna magnífica reflexió, Cristina!