Sigmund Freud va néixer un dimarts dia 6 de Març de 1856 en un petit poble de Moravia anomenat Freiberg. Als 3 anys d’edat va anar-se’n amb la seva família a Viena, capital de l’Imperi, on viurà pràcticament tota la seva vida i només abandona Viena per traslladar-se a Anglaterra al 1938 quan els alemanys estaven a la seva ciutat. La seva família es va mantenir fidel a la comunitat jueva i les seves costums, però el propi Freud havia perdut les creences religioses a l’adolescència. Va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Viena i va rebre el seu títol al 1881. Va estar vuit anys per acabar la carrera quan es podia acabar en cinc però els seus interessos el van portar a fer activitats a les quals no estava obligat, fins i tot classes de filosofia. Un cop va acabar, va treballar com intern a l’Hospital General de Viena i va passar per diferents departaments, però les seves inclinacions inicials no van desaparèixer. Va decidir especialitzar-se en neuropatologia. Poc abans de casar-se, Freud va obrir una consulta privada com a neuropatòleg, utilitzant la electroteràpia i la hipnosi per poder tractar les malalties nervioses. Va tenir una amistat molt forta amb Breuer que va impulsar-lo a crear el psicoanàlisi, encara que després aquesta relació es trenqués. Durant l’elaboració conjunta (amb Breuer) d’un llibre sobre la histèria, Freud va desenvolupar les seves primeres idees sobre el psicoanàlisi.
Al 1896, un cop trencada la relació amb Breuer violentament, Freud va transformar la metodologia terapèutica pel mètode de “lliure associació”. Va treballar moltíssim, menyspreat per altres metges, en el tractament dels seus pacients i això el va dur a elaborar els elements essencials dels conceptes psicoanalítics de “l’inconscient”, “repressió” i “transferència”. Al 1899, va elaborar “La interpretació dels somnis”, tot i què la seva obra més important va ser “El Psicoanàlisi”.
Sigmund Freud era considerat un filòsof de la sospita ja que intentava posar de manifest aquells condicionants amagats que determinen certs comportaments, tant socials com individuals. Freud va ser influenciat per la filosofia Grega i per la filosofia Moderna. L'especulació filosòfica de Freud sobre la societat i la cultura molt sovint no es pot entendre sense la teoria psicoanalítica, ja que estableix comparacions entre les malalties psíquiques individuals i les estructures socials. Les obres de Freud van tenir un enorme impacte en les ciències socials -especialment en l'Escola de Frankfurt i la teoria crítica. A més, molts filòsofs han discutit les seves teories i les seves implicacions en el context del pensament occidental. El model de Freud de la ment es considera sovint un desafiament al model de la filosofia moderna.
Freud va ser el primer en fer dels somnis l’objecte d'investigació científica. Fins aquell moment els somnis eren considerats com a material de xerraires i endevinaires. L'opinió més generalitzada, en el camp de la ciència, era que els somnis eren producte d'un cervell cansat i que no tenien cap sentit.
L'interès de Freud pels somnis va ser provocat pel fet de que algun dels seus pacients neuròtics, parlant dels seus símptomes, també esmentaven somnis i va descobrir que tenien en molts casos un sentit psíquic desconegut fins aleshores.
Creia que les funcions dels somni eren dues:
a) Protecció del son: on el seu objectiu era apartar tot allò que podria destorbar el son. Per exemple: El toc de les campanes substitueix el so del despertador.
b) Realització de desitjos no satisfets o reprimits: on en els somnis dels ninfants es veu molt clar, per exemple en el cas d'aquell infant que durant el dia se li ha prohibit menjar xocolata i al vespre somnia que menja un pastís de xocolata.
Però també se’n podia fer un anàlisi psicoanalític dels somnis, i aquest va ser que Freud va descobrir que podia haver dos continguts en els somnis, que eren:
El contingut latent que és el veritable motiu del somni i forma els processos mentals inconscients que el produeixen. Es manifesta a través d'idees, imatges i símbols que constitueixen el contingut manifest que són diferents als desitjats, i que d'aquesta manera poden escapar a la força repressiva del jo. Segons Freud el vertader significat del somni està, doncs, amagat en el melic del somni. El somni es presenta com un jeroglífic que cal desxifrar. Aleshores, Freud creu que és necessari estudiar i interpretar mitjançant una anàlisi precisa el material oníric (conjunt d'imatges del somni) per conèixer el seu significat. A vegades, però, aquests símbols només serveixen per amagar un altre sentit, tot enganyant a la interpretació.
El simbolisme pressuposa la transferència d’interès emocional d'un objecte a un altre provocant un desplaçament.
Hi ha alguns símbols que apareixen amb tanta freqüència que la teoria de Freud els considera gairebé universals:
-Caure: Por, angoixa, preocupació.
-Animals petits: nens, germans.
-Caixes, armaris, olles, vaixells: dóna, mare, germana.
-Objectes allargats: òrgan sexual masculí.
-Escales, pujant i baixant: acte sexual.
-Aigua: naixement, reproducció, realització desitjos.
-Viatge: mort, canvi, novetats importants.
Al 1896, un cop trencada la relació amb Breuer violentament, Freud va transformar la metodologia terapèutica pel mètode de “lliure associació”. Va treballar moltíssim, menyspreat per altres metges, en el tractament dels seus pacients i això el va dur a elaborar els elements essencials dels conceptes psicoanalítics de “l’inconscient”, “repressió” i “transferència”. Al 1899, va elaborar “La interpretació dels somnis”, tot i què la seva obra més important va ser “El Psicoanàlisi”.
Sigmund Freud era considerat un filòsof de la sospita ja que intentava posar de manifest aquells condicionants amagats que determinen certs comportaments, tant socials com individuals. Freud va ser influenciat per la filosofia Grega i per la filosofia Moderna. L'especulació filosòfica de Freud sobre la societat i la cultura molt sovint no es pot entendre sense la teoria psicoanalítica, ja que estableix comparacions entre les malalties psíquiques individuals i les estructures socials. Les obres de Freud van tenir un enorme impacte en les ciències socials -especialment en l'Escola de Frankfurt i la teoria crítica. A més, molts filòsofs han discutit les seves teories i les seves implicacions en el context del pensament occidental. El model de Freud de la ment es considera sovint un desafiament al model de la filosofia moderna.
Freud va ser el primer en fer dels somnis l’objecte d'investigació científica. Fins aquell moment els somnis eren considerats com a material de xerraires i endevinaires. L'opinió més generalitzada, en el camp de la ciència, era que els somnis eren producte d'un cervell cansat i que no tenien cap sentit.
L'interès de Freud pels somnis va ser provocat pel fet de que algun dels seus pacients neuròtics, parlant dels seus símptomes, també esmentaven somnis i va descobrir que tenien en molts casos un sentit psíquic desconegut fins aleshores.
Creia que les funcions dels somni eren dues:
a) Protecció del son: on el seu objectiu era apartar tot allò que podria destorbar el son. Per exemple: El toc de les campanes substitueix el so del despertador.
b) Realització de desitjos no satisfets o reprimits: on en els somnis dels ninfants es veu molt clar, per exemple en el cas d'aquell infant que durant el dia se li ha prohibit menjar xocolata i al vespre somnia que menja un pastís de xocolata.
Però també se’n podia fer un anàlisi psicoanalític dels somnis, i aquest va ser que Freud va descobrir que podia haver dos continguts en els somnis, que eren:
El contingut latent que és el veritable motiu del somni i forma els processos mentals inconscients que el produeixen. Es manifesta a través d'idees, imatges i símbols que constitueixen el contingut manifest que són diferents als desitjats, i que d'aquesta manera poden escapar a la força repressiva del jo. Segons Freud el vertader significat del somni està, doncs, amagat en el melic del somni. El somni es presenta com un jeroglífic que cal desxifrar. Aleshores, Freud creu que és necessari estudiar i interpretar mitjançant una anàlisi precisa el material oníric (conjunt d'imatges del somni) per conèixer el seu significat. A vegades, però, aquests símbols només serveixen per amagar un altre sentit, tot enganyant a la interpretació.
El simbolisme pressuposa la transferència d’interès emocional d'un objecte a un altre provocant un desplaçament.
Hi ha alguns símbols que apareixen amb tanta freqüència que la teoria de Freud els considera gairebé universals:
-Caure: Por, angoixa, preocupació.
-Animals petits: nens, germans.
-Caixes, armaris, olles, vaixells: dóna, mare, germana.
-Objectes allargats: òrgan sexual masculí.
-Escales, pujant i baixant: acte sexual.
-Aigua: naixement, reproducció, realització desitjos.
-Viatge: mort, canvi, novetats importants.
Mira-la!!! Cristina que fort!! Sortiràs a una bibliografia d'un treball que estic fent!!
ResponElimina