Tot i que han passat uns quants dies, el passat 8 d'octubre, vaig poder assistir a la conferència sobre les Addiccions a Internet i a les Noves Tecnologies, una patologia de la llibertat del Sr. Enrique Echeburúa.
Enrique Echeburúa, catedràtic en Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc, membre fundador de l'Institut Basc de Criminologia i President de la Societat Basca de Victimologia, ha treballat i treballa a l'atenció directe a víctimes de delicte.
Ha publicat nombrosos llibres, entre ells, "Personalitats Violentes, Manual de Violència Familiar, Abús Sexual a l'Infància, Viure sense violència, Aprendre un estil de vida i Com superar un trauma.
Enrique Echeburúa és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació i és sobretot, una persona propera i disposada aestar junt amb qui viuen sense llibertat.
A la conferència, Enrique Echeburúa ens va introduir les conductes quotidianes potencialment addictives, com ho són el joc, el sexe, el menjar, anar de compres, utilitzar el mòbil o connectar-se a Internet, etc. Un cop explicades aquestes conductes, ens va introduir al circuit del plaer, com a través de l'activació del sistema límbic hi ha una funció adaptativa de supervivència, on hi ha l'alliberació de neurotransmissors com la dopamina, endorfines, etc.
Podrien sorgir uns límits entre les conductes normals i les conductes addictives, com per exemple: la pèrdua de control, la forta dependència psicològica, la pèrdua d'interès per altres activitats gratificants, interferències greus en la vida quotidiana, etc., on les característiques de les conductes addictives podien comportar: un control incial per reforçadors positius, un control final per reforçadors negatius i un síndrome d'abstinència (com l'humor depressiu o irritable, inquietud psicomotriu, falta de concentració i trastorns del son).
Segons Enrique Echeburúa, les addiccions podien ser de dos tipus: químiques, on sorgien politoxicomanies freqüents, motivació molt baixa i negació del trastorn, i les psicològiques, on sorgien politoxicomanies no freqüents, motivació menys baixa i negació del trastorn.
Per tant, podien sorgir factors psicològics de predisposició, on hi havia dues variables: les que derivaven de la personalitat, com buscar noves sensacions, impulsivitat, una baixa autoestima, una intolerància als estímuls no placentaris, un afrontament inadequats, etc., i una vulnerabilitat emocional, com una falta o pèrdua d'afecte, una cohesió familiar dèbil, o una pobresa de relacions socials, etc.
Per tant, els objectius terapèutics del Senyor Enrique Echeburúa es centraven en anar encaminats al consum controlat i a l'abstinència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada