Com podem permetre que aquest tipus de coses, fets o circumstàncies passin al nostre món? Tenim un món espectacular i nosaltres, els humans, l’estem destruint.
Tot i que el vídeo ha estat molt escandalós, hem pogut veure una petita realitat de la Xina. Les habitacions de la mort, ens han fet viatjar internament, a les emocions dels éssers humans, ja que sols ho hem pogut veure al documental, però realment, seriem capaços de veure-ho en directe?
És indignant que pugin fer això amb bebès i infants, que no poden defensar-se. Les persones, i ara em refereixo a les dones, estem idealitzades per portar petites persones al món. Com som capaces de deixar-los abandonats, i com són capaços els treballadors i treballadores dels orfenats de tractar-los així?
Sabem que el món està molt desestructurat, que en certes regions del món tot és luxe, i altres una immensa pobresa, però el que no hem de fer, és tractar-nos d’aquesta manera.
Potser el problema és que a Xina a cada segon i mig neix una nova vida, però també són moltíssim els bebès que són abandonats o morts abans de néixer, ja que és una llei imposada del govern.
Tornant a la pregunta d’abans de perquè som capaces d’abandonar-les, podríem suposar de què són mares solteres i es troben soles al món i sense cap possibilitat d’alimentar i fer créixer als seus fills, però tot i així, podríem suposar que les mares cuidarien millor als seus fills/es abans dels orfenats, ja que com hem pogut veure, els bebès estan mal atesos, on no se’ls cobreix cap necessitat i on poden acabar morint a causa d’aquesta situació.
Puc entendre diferents qüestions i respostes al tema de les “habitacions de la mort” però el que no entendré és com aquestes treballadores poden tenir els cors tant petits i buits d’afecte.
Tot i que han passat uns quants dies, el passat 8 d'octubre, vaig poder assistir a la conferència sobre les Addiccions a Internet i a les Noves Tecnologies, una patologia de la llibertat del Sr. Enrique Echeburúa.
Enrique Echeburúa, catedràtic en Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc, membre fundador de l'Institut Basc de Criminologia i President de la Societat Basca de Victimologia, ha treballat i treballa a l'atenció directe a víctimes de delicte.
Ha publicat nombrosos llibres, entre ells, "Personalitats Violentes, Manual de Violència Familiar, Abús Sexual a l'Infància, Viure sense violència, Aprendre un estil de vida i Com superar un trauma.
Enrique Echeburúa és col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació i és sobretot, una persona propera i disposada aestar junt amb qui viuen sense llibertat.
A la conferència, Enrique Echeburúa ens va introduir les conductes quotidianes potencialment addictives, com ho són el joc, el sexe, el menjar, anar de compres, utilitzar el mòbil o connectar-se a Internet, etc. Un cop explicades aquestes conductes, ens va introduir al circuit del plaer, com a través de l'activació del sistema límbic hi ha una funció adaptativa de supervivència, on hi ha l'alliberació de neurotransmissors com la dopamina, endorfines, etc.
Podrien sorgir uns límits entre les conductes normals i les conductes addictives, com per exemple: la pèrdua de control, la forta dependència psicològica, la pèrdua d'interès per altres activitats gratificants, interferències greus en la vida quotidiana, etc., on les característiques de les conductes addictives podien comportar: un control incial per reforçadors positius, un control final per reforçadors negatius i un síndrome d'abstinència (com l'humor depressiu o irritable, inquietud psicomotriu, falta de concentració i trastorns del son).
Segons Enrique Echeburúa, les addiccions podien ser de dos tipus: químiques, on sorgien politoxicomanies freqüents, motivació molt baixa i negació del trastorn, i les psicològiques, on sorgien politoxicomanies no freqüents, motivació menys baixa i negació del trastorn.
Per tant, podien sorgir factors psicològics de predisposició, on hi havia dues variables: les que derivaven de la personalitat, com buscar noves sensacions, impulsivitat, una baixa autoestima, una intolerància als estímuls no placentaris, un afrontament inadequats, etc., i una vulnerabilitat emocional, com una falta o pèrdua d'afecte, una cohesió familiar dèbil, o una pobresa de relacions socials, etc.
Per tant, els objectius terapèutics del Senyor Enrique Echeburúa es centraven en anar encaminats al consum controlat i a l'abstinència.
Després d'haver trobat aquest vídeo al youtube i veure'l, podríem dir que les distorsions cognitives, encara que no vulguem, afecten a tota la societat. Tot i que avui dia ens planegem la vida, o almenys la planifiquem de la manera o forma que ens agradaria com anés, mai podrem donar una resposta a la trajectòria de la nostra vida o simplement, intentarem anar pel camí correcte, tot i tenir els petits entrebancs diaris.
Per tant, el què vaig poder entendre de les distorsions cognitives a la classe de Psicologia, és que en primer lloc, se'ns activa el nostre esdeveniment o fet, on llavors es creen pensaments i creences que tot i que creiem nosaltres que podrien ser certes, també podrien ser equívoques, on llavors, a conseqüència d'aquests pensaments, sorgeixen emocions i conductes contràries a l'estat d'ànim al qual ens estem sentint en aquell moment.
I per aquest motiu, són els psicòlegs cognitivistes on actuen en la nostra manera de pensar, on ens poden ajudar a canviar el nostre pensament i fins i tot, l'estat d'ànim i la nostra conducta.
Per tant, encara que no vulguem que les distorsions cognitives no ens afectin, és en realitat una afirmació negativa, ja que tot ens afecta a tothom, d'una manera més àmplia o reduïda, però tot afecta, ja sigui de forma directa a través de les nostres emocions o indirecta a través del nostre inconscient.
A la vida quotidiana, realitzem bastants distorsions cognitives i sense adonar-nos la majoria de les vegades.
La Piràmide de Maslow és una teoria psicològica sobre la motivació humana desenvolupada en 1943 per Abraham Maslow, un psicòleg humanista d’Estats Units, on va néixer l’1 d’abril de 1908 i va morir el 8 de juny de 1970. Maslow va formular una jerarquia de necessitats humanes defensant la teoria de que conforme es van satisfaent les necessitats humanes, les persones desenvolupen necessitats i desitjos més alts.
La Piràmide consta de cinc nivells, els quatre primers són considerats com necessitats del dèficit, mentre que el nivell superior es refereix a la necessitat de l’ésser.
Necessitats Fisiològiques bàsiques: per mantenir la homeòstasi (tendència d’un organisme a mantenir una estabilitat interna o equilibri orgànic) com respirar, beure, dormir, menjar, alliberar desitjos corporals o mantenir relacions sexuals.
Necessitats de la seguretat: sorgeixen de la necessitat de que la persona es sent segura i protegida. Es distingeixen els següents tipus de seguretat: física (de treball, ingressos i recursos) i moral i fisiològica (familiar, de salut, d’estima, etc.).
Necessitats d’acceptació social: estan relacionades amb el desenvolupament afectiu de l’individu, són necessitats com la pertinença a un grup, l’amistat, l’afecte o l’amor.
Necessitats d’autoestima: es refereix a la valoració d’un mateix atorgat per altres persones.
Necessitats d’autorealització: són les més elevades, s’aïllen al cim de la jerarquia, és la necessitat indiscutible d’un ésser humà de fer el màxim que pot a través de les seves habilitats.
Segons la Teoria de Maslow, per aconseguir motivar a les persones que ens envolten s’ha de buscar quines necessitats fan falta. En els països desenvolupats les necessitats fisiològiques i de seguretat estan cobertes en la majoria dels casos, és per això que les empreses intenten oferir mitjans per satisfer les necessitats de pertinència a grups o de prestigi social.
Hi ha un exemple, l’anunci de Repsol, que està basat en la Piràmide de Maslow, en el qual explica la teoria dels cotxes en lloc de les persones.
Tot i que sols he adjuntat un petit fragment de la pel•lícula "SEVEN", sens dubte aquesta pel•lícula és un clàssic modern del cine policíac contemporani. Aquesta pel•lícula va ser dirigida per David Fincher i interpretada per quatre grans actors: Morgam Freeman, amb el paper de William Somerset, un policia a punt de jubilar-se; Brad Pitt, com David Mills, el detectiu idealista y resen arribat de la cuitat; Gwyneth Paltrow, la dona de David Mills, agoviada per la soledat i la cuitat en la què viu, i Kevin Spacey, que realitza una interessant revisió del psicòpata de notable intel•ligència a l’estil Anthony Hopkins en “El Silencio de los Corderos”.
El trama de la pel•lícula gira entorn als set pecats capitals que constitueixen els nusos cinematogràfics de la pel•lícula. Cada assassinat, comès de forma metòdica, va donant les pistes als detectius, on al final, Somerset i Mills acabaran col•laborant en l’obra final del criminal: l’envidia i la ira seran els últims pecats comesos i donaran la conclusió a una obra de caràcter bíblic i un acte de justícia pel criminal que es sent fastiguejat de la societat en la que viu.
Aquesta pel•lícula té aspectes molt interessants, com l’estètica, la fotografia de la pel•lícula: gris, trista, en ple hivern i una mica claustrofòbica, i sobretot un desenllaç molt original i impactant que ressalta tot el treball del guió de la pel•lícula.
Algunes definicions dels set pecats capitals, segons la viquipèdia són:
La luxúria és usualment considerada el pecat que inclou pensaments o desigs obsessius o excessius de naturalesa sexual. La luxúria insatisfeta pot portar a compulsions sexuals o sociològiques i/o transgressions, incloent-hi (però no limitades a) addicció al sexe, adulteri i violació.
Actualment la gola s'identifica amb el consum excessiu de menjar i beguda, tot i que en el passat qualsevol forma d'excés podia caure sota la definició d'aquest pecat. Marcat pel consum excessiu de manera irracional o innecessària, la gola també inclou certes formes de comportament destructiu. Així, l'abús de substàncies o les borratxeres poden ser vistos com a exemples de gola.
La cobdícia és, com la luxúria i la gola, un pecat d'excés. Tanmateix, la cobdícia (vista per l'Església) s'aplica només a l'adquisició de riqueses en particular. "Avarícia" és un terme que descriu molts altres exemples de pecats. Aquests inclouen deslleialtat, traïció deliberada, especialment per al benefici personal, com en el cas de deixar-se subornar. Recerca i acumulació d'objectes, robatori i assalt, especialment amb violència, els enganys o la manipulació de l'autoritat són totes accions que poden ser inspirades por la cobdícia. Aquests actes poden incloure simonia.
La ira pot ser descrita com un sentiment no ordenat, ni controlat, d'odi i enuig. Aquests sentiments es poden manifestar com una negació vehement de la veritat, tant envers els altres com envers un mateix, impaciència amb els procediments de la llei i el desig de venjança fora del treball del sistema judicial (portant a fer justícia per les seves pròpies mans), fanatisme en creences polítiques i generalment desitjant fer mal a altres.
Com la cobdícia, l'enveja es caracteritza per un desig insaciable. Tanmateix, difereixen per dues grans raons: Primer, la cobdícia està més associada amb béns materials, mentre que l'enveja pot ser més general; segon, aquells que cometen el pecat de l'enveja desitgen alguna cosa que algú més té, i que perceben que a ells els fa falta. Dant defineix això com "amor pels propis béns pervertit al desig de privar altres dels seus." Al Purgatori de Dant, el càstig per als envejosos era de tancar-los els ulls i coure'ls, perquè havien rebut plaer en veure uns altres caure.
L'orgull és considerat l'original i més seriós dels Set Pecats Capitals, i de fet, és també la principal font de la qual deriven els altres. És identificat com un desig per ser més important o atractiu que els altres, fallant en afalagar els altres.
La peresa és el més "metafísic" dels Pecats Capitals en tant que està referit a la incapacitat d'acceptar i fer-se càrrec de l'existència com a tal. És també el que més problemes causa en la seva denominació.
Aquest inflamat documental mostra la realitat de molts infants, adolescents i joves russos sense llar, en particular d’un grup que viuen tant de dia com de nit als voltants de l’Estació de tren de Leningrasky, a Moscú.
Cada any cent mil menors abandonen les seves llars per viure als carrers de Moscú, on normalment han estat abandonats per negligència dels pares – mares generalment per culpa de l’alcoholisme.
Ens podem endinsar en les seves vides, les rutines i els seus somnis trencats. Infants i adolescents que per sobreviure tenen que robar, prostituir-se, alguns cauen en les xarxes de pederastes, etc..., on tot i així també tenen que enfrontar-se a la brutalitat policial i a la mort, que tant de forma directa o indirecta, es creua en les seves vides.
Aproximadament hi ha 30 mil infants i adolescents sense llar a Moscú, que dormen en escales, escombraries, estacions de metro, a les clavegueres, en túnels subterranis, etc..., i tenen que buscar-se la vida com poden i sobreviure durant tot l’any amb els pocs recursos que tenen.
Però tot i que estan en unes condicions pèssimes, consideren que la vida als carrers és una alternativa millor a la que ja han experimentat a les seves corresponents llars amb les seves famílies.
Com hem pogut veure al vídeo – documental, molts infants i adolescents oloren cola per contenir la gana i beuen alcohol per oblidar-se del món que els envolta. Tot i que alguns d’ells/es, pensen en les seves famílies i com hagués estat si tot hagués sortit bé des d’un bon principi.
Sembla mentida, que a certes parts del món hi hagi un desequilibri tan gran, i que no es pugui fer res per a poder ajudar al món sencer.
Tenim sort d’haver gaudit de la nostra infantesa – adolescència tal i com toca i donem gràcies, que de moment, a part de viure en un món d’injustícies, podem viure el dia a dia correctament.
Sigmund Freud va néixer un dimarts dia 6 de Març de 1856 en un petit poble de Moravia anomenat Freiberg. Als 3 anys d’edat va anar-se’n amb la seva família a Viena, capital de l’Imperi, on viurà pràcticament tota la seva vida i només abandona Viena per traslladar-se a Anglaterra al 1938 quan els alemanys estaven a la seva ciutat. La seva família es va mantenir fidel a la comunitat jueva i les seves costums, però el propi Freud havia perdut les creences religioses a l’adolescència. Va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Viena i va rebre el seu títol al 1881. Va estar vuit anys per acabar la carrera quan es podia acabar en cinc però els seus interessos el van portar a fer activitats a les quals no estava obligat, fins i tot classes de filosofia. Un cop va acabar, va treballar com intern a l’Hospital General de Viena i va passar per diferents departaments, però les seves inclinacions inicials no van desaparèixer. Va decidir especialitzar-se en neuropatologia. Poc abans de casar-se, Freud va obrir una consulta privada com a neuropatòleg, utilitzant la electroteràpia i la hipnosi per poder tractar les malalties nervioses. Va tenir una amistat molt forta amb Breuer que va impulsar-lo a crear el psicoanàlisi, encara que després aquesta relació es trenqués. Durant l’elaboració conjunta (amb Breuer) d’un llibre sobre la histèria, Freud va desenvolupar les seves primeres idees sobre el psicoanàlisi.
Al 1896, un cop trencada la relació amb Breuer violentament, Freud va transformar la metodologia terapèutica pel mètode de “lliure associació”. Va treballar moltíssim, menyspreat per altres metges, en el tractament dels seus pacients i això el va dur a elaborar els elements essencials dels conceptes psicoanalítics de “l’inconscient”, “repressió” i “transferència”. Al 1899, va elaborar “La interpretació dels somnis”, tot i què la seva obra més important va ser “El Psicoanàlisi”.
Sigmund Freud era considerat un filòsof de la sospita ja que intentava posar de manifest aquells condicionants amagats que determinen certs comportaments, tant socials com individuals. Freud va ser influenciat per la filosofia Grega i per la filosofia Moderna. L'especulació filosòfica de Freud sobre la societat i la cultura molt sovint no es pot entendre sense la teoria psicoanalítica, ja que estableix comparacions entre les malalties psíquiques individuals i les estructures socials. Les obres de Freud van tenir un enorme impacte en les ciències socials -especialment en l'Escola de Frankfurt i la teoria crítica. A més, molts filòsofs han discutit les seves teories i les seves implicacions en el context del pensament occidental. El model de Freud de la ment es considera sovint un desafiament al model de la filosofia moderna.
Freud va ser el primer en fer dels somnis l’objecte d'investigació científica. Fins aquell moment els somnis eren considerats com a material de xerraires i endevinaires. L'opinió més generalitzada, en el camp de la ciència, era que els somnis eren producte d'un cervell cansat i que no tenien cap sentit.
L'interès de Freud pels somnis va ser provocat pel fet de que algun dels seus pacients neuròtics, parlant dels seus símptomes, també esmentaven somnis i va descobrir que tenien en molts casos un sentit psíquic desconegut fins aleshores.
Creia que les funcions dels somni eren dues:
a) Protecció del son: on el seu objectiu era apartar tot allò que podria destorbar el son. Per exemple: El toc de les campanes substitueix el so del despertador.
b) Realització de desitjos no satisfets o reprimits: on en els somnis dels ninfants es veu molt clar, per exemple en el cas d'aquell infant que durant el dia se li ha prohibit menjar xocolata i al vespre somnia que menja un pastís de xocolata.
Però també se’n podia fer un anàlisi psicoanalític dels somnis, i aquest va ser que Freud va descobrir que podia haver dos continguts en els somnis, que eren:
El contingut latent que és el veritable motiu del somni i forma els processos mentals inconscients que el produeixen. Es manifesta a través d'idees, imatges i símbols que constitueixen el contingut manifest que són diferents als desitjats, i que d'aquesta manera poden escapar a la força repressiva del jo. Segons Freud el vertader significat del somni està, doncs, amagat en el melic del somni. El somni es presenta com un jeroglífic que cal desxifrar. Aleshores, Freud creu que és necessari estudiar i interpretar mitjançant una anàlisi precisa el material oníric (conjunt d'imatges del somni) per conèixer el seu significat. A vegades, però, aquests símbols només serveixen per amagar un altre sentit, tot enganyant a la interpretació.
El simbolisme pressuposa la transferència d’interès emocional d'un objecte a un altre provocant un desplaçament.
Hi ha alguns símbols que apareixen amb tanta freqüència que la teoria de Freud els considera gairebé universals:
-Caure: Por, angoixa, preocupació.
-Animals petits: nens, germans.
-Caixes, armaris, olles, vaixells: dóna, mare, germana.
-Objectes allargats: òrgan sexual masculí.
-Escales, pujant i baixant: acte sexual.
-Aigua: naixement, reproducció, realització desitjos.
-Viatge: mort, canvi, novetats importants.
