LES FÒBIES

Sentir-se atrapat per una fòbia significa tenir una por constant, exagerada i irracional a un objecte o situació determinada. Això comporta un gran malestar i angoixa a la persona que ho pateix i, per aquesta raó, intenta evitar exposar-se a la situació temuda.

Tot i que de vegades es pugui confondre, la por no és el mateix que la fòbia. La por neix de l'instint de conservació de l'ésser humà i és necessària, perquè ens alerta davant dels perills reals. En canvi, en la fòbia, la persona deforma la realitat i veu greus perills allà on realment no n'hi ha.

Els símptomes físics davant de l'objecte motiu de la fòbia poden ser diversos: des de palpitacions, suors, mareigs, inestabilitat, desmais, dificultats per respirar, contraccions musculars, nus al coll, tremolors…, fins a símptomes cognitius com la por de perdre el control, de morir en una crisi, evitació o ansietat anticipatòria que es desenvolupa només pel fet d'imaginar allò que ens aterra.

Què pot produir una fòbia?

Hi ha centenars d'objectes i situacions que poden produir fòbies. Els més comuns són la claustrofòbia (espais tancats), l'aerofòbia (fòbia a volar), l'hematofòbia (a la sang), la tanatofòbia (a la mort), la nictofòbia (a la nit), l'agarofòbia (als espais oberts), la fòbia social (al contacte amb la gent) i la zoofòbia (sobretot, als insectes i rèptils).

També trobem pors obsessives als objectes punxants (com els ganivets o les agulles), a les aigües profundes, als ponts elevats, als túnels, als cementiris o, fins i tot, als gèrmens i contaminacions, una fòbia que pateix el magnat Donald Trump.

Una estadística del National Institute of Mental Health indica que més de 730 mil habitants de Nova York pateixen fòbies o atacs de pànic quotidians. Però, encara que avui dia aquestes alteracions s'han estès a bona part de la població, no són res nou. Podem trobar personatges històrics dels quals s'explica que patien aquestes dolències. Per exemple, es diu que Juli Cèsar tenia por a la nit, que el rei Enric III de França tenia por als gats (ailurofòbia) i que a la reina Isabel I d'Anglaterra li atemorien les flors.

Quin tipus de personalitat és més propensa a desenvolupar fòbies?

Alguns tipus de fòbies es donen més freqüentment en persones emotives i amb una ment propensa a la imaginació. També en personalitats perfeccionistes i controladores que volen estar en tot i a les quals resulta difícil deixar-se portar i relaxar-se davant de les situacions en què no tenen totes les variables sota el seu control. Això els provoca, a l'hora d'afrontar les situacions conflictives, una certa rigidesa, tant mental com muscular.

En certes fòbies, com per exemple la que apareix amb la sang, les ferides i els procediments mèdics i odontològics, podem trobar casos entre membres de la mateixa família, ja que l'ansietat també és encomanadissa, sobretot en l'època infantil.

Com podem evitar-les?

Cada cop que el fòbic evita allò que tem, s'intensifica en ell una sensació de desconfiança i d'inseguretat, i una visió catastròfica del que pugui passar davant d'aquella situació o objecte. A poc a poc, augmenten les coses perilloses que necessita evitar i es va formant un cercle viciós difícil de trencar, en què, quan més por té, més coses evita i quan més les evita més es reforcen els propis temors i febleses. Per això, la major part de persones afectades són multifòbiques, perquè a partir d'una fòbia inicial en desenvolupen d'altres.

En conseqüència, per prevenir el comportament fòbic cal que analitzem les nostres accions i que quan ens adonem que comencem a sentir por per una situació concreta ens preparem mentalment per afrontar-la de forma progressiva. Cal intentar no defugir-la, o almenys no totalment, ja que quan més l'evitem més ens costarà després superar-la.