Va néixer el 14 de setembre de 1849 a la ciutat russa de Rjasan, situada a la província de Riazan. Fill d'un patriarca ortodox va començar a estudiar teologia, però la va deixar per iniciar els seus estudis de medicina i química a la Universitat de Sant Petersburg. Després d'acabar el doctorat l'any 1883 va ampliar els seus estudis a Alemanya, on es va especialitzar en fisiologia intestinal i en el funcionament del sistema circulatori.
El 1890 fou nomenat professor de fisiologia a l'Acadèmia Mèdica Imperial i va ser nomenat director del Departament de Fisiologia de l'Institut de Medicina Experimental de Sant Petersburg.
Va morir el 27 de febrer de 1936 a la ciutat de Sant Petesburg, en aquells moments denominada Leningrad.
A partir de 1890 va centrar el seu treball en la investigació de l'aparell digestiu i l'estudi dels sucs gàstrics. Pavlov investigà el sistema gàstric en els gossos, i les seves manifestacions externes en forma de salivació, arribant a mesurar la gana dels gossos mesurant la quantitat de saliva que aquests generaven després d'una carència d'aliments. Observà que els gossos tendien a salivar abans que l'aliment entrés realment en les seves boques, amb la qual cosa, al no observar cap explicació fisiològica per a tal fenomen començà a parlar de "secreció psíquica".
Donades les circumstàncies, Pavlov decidí estudiar més detingudament el fenomen que acabava de descobrir canviant la forma de presentar els aliments als animals. Això féu que descobrís una relació íntima entre les causes mentals i la consegüent resposta fisiològica que anomenà els reflexos condicionals. És a dir, les respostes reflexes, com la salivació, ocorren només condicionalment sobre experiències anteriors específiques de l'animal. Les seves investigacions el van dur a formular la llei del reflex condicionat, que va desenvolupar entre 1890 i 1900 després d'observar que la salivació dels gossos que utilitzava en els seus experiments podia ser resultat d'una activitat psíquica. Així doncs, va realitzar un experiment consistent a fer sonar una campana just abans de donar aliment a un gos, arribant a la conclusió que, quan el gos tenia fam, començava a salivar només escoltar el so de la campana.
Per aquestes investigacions Pavlov fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1904. Posteriorment el psicòleg nord-americà John B. Watson, coneixedor dels experiments de Pavlov, utilitzà estos per a aplicar-los als sers humans, creant així una nova escola psicològica anomenada conductisme.
La Guerra Civil Russa i l'arribada del comunisme no van influir en les seves investigacions. A pesar de no sentir simpatia pel nou règim, no va tenir represàlies per part dels comunistes. Després de la Revolució d'Octubre va ser nomenat director dels laboratoris de fisiologia en l'Institut de Medicina Experimental de l'Acadèmia de Ciències de la URSS. A la dècada del 1930 va enunciar el principi segons el qual la funció del llenguatge humà és resultat d'una cadena de reflexos condicionats que contindrien paraules.
Les observacions bàsiques de Pavlov foren simples. Si es posen aliments o certs àcids diluïts en la boca d'un gos famolenc, aquest comença a segregar un flux de saliva procedent de determinades glàndules. Pavlov va observar que l'animal també salivava quan el menjar encara no havia arribat a la boca, el que significava que el menjar vist o olorat provocava la mateixa resposta. A més, el gos salivava igualment davant la presència de la persona que en general li acostava el menjar. Això va dur-lo a desenvolupar un mètode experimental per estudiar l'adquisició de noves connexions d'estímul - resposta. Indubtablement, les quals havia observat en els seus gossos no podien ser innates o connaturals d'aquesta classe d'animal.
La magnitud de les respostes als diferents estímuls pot amidar-se pel volum total o el nombre de gotes de saliva segregades en una determinada unitat de temps.
Al realitzar l'experiment de la campana Pavlov, des de l'habitació contigua i a través d'un vidre, va poder observar la conducta del gos, aplicant els estímuls i valorant les respostes. Abans de començar l'experiment, Pavlov va amidar les reaccions de salivació al menjar en el musell, que va ser considerable, mentre que el gos va salivar molt poc al ser sotmès a l'estímul del so (toc de la campana). A continuació, va iniciar les proves de condicionament. Toca la campana estímul neutral, i immediatament després va presentar menjar a l'animal estímul incondicionat, amb un interval molt breu. Va repetir aquest parell d'estímuls moltes vegades durant diverses setmanes, sempre quan el gos estava famolenc. Transcorreguts diversos dies va tocar tan sols la campana i la resposta de saliva va aparèixer a l'escoltar-se el so, a pesar que no es va presentar el menjar. La resposta havia quedat condicionada a un estímul que no havia pogut produir-la prèviament.
La salivació del gos davant el menjar és una reposada incondicionada; la salivació després d'escoltar la campana és una resposta condicionada. L'estímul neutre que suposa inicialment la campana es converteix finalment en un estímul condicionat. Aquest estímul condicionat (so), és com un senyal que avisa que l'estímul incondicionat (menjar), està a punt d'aparèixer. Finalment, existeix el reforç, que és l'enfortiment de l'associació entre un estímul incondicionat amb el condicionat. El reforçament és un esdeveniment que incrementa la probabilitat que ocorri una determinada resposta. La definició de condicionament clàssic és la formació (o reforçament) d'una associació entre un estímul neutre i un reflex.
Quan es presenta sobtadament un estímul condicionat però sense associar-li l'estímul incondicionat, deixa de provocar la resposta. En el cas del gos de Pavlov, deixaria de salivar davant la campana si, sobtadament, no va acompanyada d'aliment. Quan l'estímul condicionat ja no provoca la resposta, es diu que el reflex condicionat s'ha "extingit". La reaparició d'una resposta condicionada extingida prèviament, després d'un període de descans, es coneix com a "recuperació espontània". Si el gos de Pavlov tornés a la situació experimental, després d'algun temps d'absència, la campana podria provocar novament la resposta de salivació. La generalització de l'estímul suposa una tendència a produir la resposta condicionada davant estímuls similars al condicionament, així mateix el gos respondrà a sons més o menys similars al de la campana. Així mateix s'aprèn a discriminar, això és, a aprendre a respondre a un estímul i a inhibir aquesta resposta a un segon estímul semblant.
Podeu trobar el vídeo a la pàgina del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=hhqumfpxuzI&feature=PlayList&p=8A43F89E33B16598&index=4&playnext=2&playnext_from=PL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada