UNA MENT MERAVELLOSA

http://www.youtube.com/watch?v=BV9nzukUUtU

Tot i que hi ha una sèrie de pel·lícules que parlen dels diferents trastorns de personalitat i de malalties mentals, faré referència a la pel·lícula “Una ment meravellosa”, de Ron Howard del 2001”. Sols he posat el final, però si podeu, us recomano que la veieu, és molt emotiva!

Tot s’ha de dir que aquesta pel·lícula parla de la vida del matemàtic John Forbes Nash, des de la seva arribada a la Universitat de Princeton, a Nova Jersey, primer com a estudiant i llavors com a professor, on ens mostra la seva intel·ligència en matemàtiques. D’adult, descobreix que pateix esquizofrènia – paranoica, però ell aconsegueix manejar la seva malaltia gràcies al tractament mèdic, que és la seva dona, on continua treballant en aquest tema, de l'esquizofrènia on al 1994, rep el premi nobel pel seu gran treball.

Hem de destacar la brillant actuació dels dos protagonistes, en Russel Crowe i Jennifer Connelly, i també les actuacions de Paul Bettany i Ed Harris, els dos interpretant els papers de Charles i de l’espia americà que apareix en les al·lucinacions del protagonista.

L’esquizofrènia paranoica és una malaltia mental de llarga duració. La malaltia fa difícil diferenciar entre la realitat i la fantasia. L’esquizofrènia paranoica fa que la persona canviï de manera de pensar, d’actuar, de treballar i de parlar amb la resta de les persones. Els primers signes de la malaltia poden presentar-se en homes i dones a edats compreses entre els 15 i 34 anys, i aquesta malaltia és incurable on les medicines i l’orientació psicològica poden ser de gran ajuda.

Les causes de l’esquizofrènia paranoica són desconegudes. És possible que les persones posseeixin al seu cervell, una quantitat excessiva d’un químic anomenat dopamina, on la tensió nerviosa no és la causant però si que pot empitjorar els símptomes. I els seus signes apareixen lentament però també poden aparèixer molt ràpidament, on les persones que ho pateixen es poden sentir confusos, ser capaços de prendre decisions, etc., i és possible que senti(emoció i oïda) i vegi coses inexistents, també poden creure que allò fals és verdaders, on les anomenarem deliris.

Per tant, és molt difícil que les persones que pateixin esquizofrènia paranoica acabin acceptant la seva malaltia, però també és important, que les persones que hi ha al voltant de la persona malaltia també pateixen, i és aquí, on hem de front a dos móns diferents que pateixen: el malalt i les persones de l’entorn, ajudar-les en tot el que calgui.